Taula Excel: Sergi Cea Espinosa

Taula Stalingrad Sergi Cea Espinosa

Aquesta taula la pots veure des de la pròpia pàgina de SCRIB, clicant al títol "Taula Stalingrad Sergi Cea Espinosa", o clicant la taula, i vas passant les pàgines amb les fletxes de direcció del teclat de l'ordinador. A més hi han botons de zoom i es pot visualitzar de diferents maneres, recomanem l'opció slideshow o diapositives.

Esperem que tot i la nostra nul·la experiència amb aquests mètodes per incluir videos, taules d'excel, i altres documents, es pugui fer prou fàcil la navegació per el nostre blog.

Taula Excel: Adrian Diaz Jimenez

stalingrado (1)


Aquesta taula la pots veure des de la pròpia pàgina de SCRIB, clicant al títol stalingrado 1, o posant-te a sobre de la taula, vas passant les pàgines amb les fletxes de direcció del teclat de l'ordinador

Pel·lícula: Stalingrad

TÍTOL ORIGINAL: Stalingrad

ANY 1993

DURADA 135 min.

PAÍS: Alemanya


DIRECTOR: Joseph Vilsmaier

GUIÓ: Johannes Heide, Jürgen Büscher, Joseph Vilsmaier

MÚSICA: Norbert J. Schneider

FOTOGRAFIA: Joseph Vilsmaier

REPARTIMENT: Dominique Horwitz, Thomas Kretschmann, Jochen Nickel, DanaVavrova, Martin Benrath, Sebastian Rudolph

PRODUCTORA: Coproducció Alemanya-Suècia

Gènere bèl.lic | II Guerra Mundial. Cinema èpic

Fantàstica pel·lícula alemanya, que ens trasllada a la ciutat de Stalingrad enmig del seu setge per part de les tropes alemanyes, italianes, romaneses i d’altres.

La pel·lícula mostra l’aventura d’uns soldats del 6é exèrcit alemany, on després de lluitar a el Alamein, són traslladats al front oriental, per lluitar contra els soviètica a la ciutat de Stalingrad.

Valoro molt positivament aquesta pel·lícula ja que enfoca la batalla des del punt de vista alemany, fet molt positiu ja que sempre la majoria de pel·lícules de la II guerra mundial, estan enfocades des de una perspectiva dels aliats.

A més històricament és molt fiable, ens mostra molts detalls de la batalla, com per exemple la col·laboració no oficial entre russos i alemanys, també podem veure els general alemany Von Paulus, la utilització d’armes soviètiques per part dels alemanys, ja que aquestes eren més precises, i sobretot ens fa veure la progressiva debilitació del 6é exèrcit atrapat dins la ciutat, a través del augment de les fams, del caos i el desordre, fins el moment en que les tropes alemanyes es rendeixen juntament amb el mariscal de camp, Von Paulus, el primer mariscal de la història alemanya que es rendeix.

Pel·lícula: Enemic a les portes

TÍTOL ORIGINAL: Enemy at the Gates
ANY 2001

DURADA 133 min.

PAÍS: França


DIRECTOR: Jean-Jacques Annaud

GUIÓ: Alain Godard & Jean-Jacques Annaud
MÚSICA: James Horner
FOTOGRAFIA: Robert Fraisse
REPARTIMENT: Jude Law, Joseph Fiennes, Rachel Weisz, Ed Harris, Bob Hoskins,Ron Perlman, Eva Mattes, Gabriel Thomson, Matthias Habich, Sophie Rois, IvanShvedoff, Mario Bandi, Hans Martin Stier, Clemens Schick, Mikhail Matveyev,Alexander Schwan

PRODUCTORA: Coproducció Alemanya-GB-Irlanda-EUA; Paramount Pictures /Mandalay Pictures va presentar a Repérage Production
Gènere bèl.lic | II Guerra Mundial. Basat en fets reals

L'enemic a les portes, és una enfocada en l'aventura d'un dels franctiradors més famosos de la història, Vasili Záitsev.

Aquesta pel·lícula, tot i no ser d'un rigor històric excepcional, ja que es basa en la figura de Vasili i les seves anèctdotes, moltes d'elles llegendes; si que ens mostra la batalla amb uns bons efectes cinematogràfics, que ens introdueixen en l'atmòsfera de la guerra.

Durant la pel·lícula podem veure el seu duel amb el franctirador alemany, Erwin König, encarregat de assesinar a en Vasili, tot i que aquest suposat duel no esta del tot demostrat.

Tot i els suposats mites que ens mostra la pel·lícula, és una bona pel·lícula per entendre l'atmosfera que rodejava la batalla de Stalingrad, i és força recomonable per qui vulgui estudiar la batalla o per qui vulgui passar una bona estona.

Vídeo Batalla de Stalingrado 3

Per últim hem posat aquest vídeo, tot i que l'altre documental és més extens i amb més contingut, creiem que aquest vídeo explica molt bé els punts prinicipals de la batalla, i la seva cronologia i fets durant la seva durada.

En definitiva, creiem que és una eina útil per aquella gent que necessita tenir una idea bàsica de la batalla de Stalingrad, o per aquella gent que desconeix el tema i necessita aquest docuemental per assimilar conceptes bàsics.

Vídeo Batalla de Stalingrado 2

Dels documentals que he vist és el millor, sobretot per l'extensió d'aquest, ja que són 40 minuts d'explicació de la batalla, amb les explicacions d'experts i historiadors i un gran ventall de imatges virtuals dels moviments dels exèrcits, molt útils per entendre les estrategies dels dos bàndols, sobretot durant l'operació urà, en que el 6é exèrcit va quedar rodejat per una maniobra de pinça que va fer l'exèrcit soviètic.

S'agraiex molt aquests tipus de documentals, aporten molta informació extra a l'investigador, o si més no, serveixen per tenir una idea general de la batalla de Stalingrad i perque un mateix pugui situar la batalla i la seva pròpia cronologia dels fets, ja que és una batalla de molts cambis en el front, i sobretot una batalla que es veia guanyada per l'exèrcit atacant i que gràcies a la forta defensa dels soldats soviètics i de l'estrategia dels seus líders van acabar guanyant aquesta batalla, tot i les numeroses baixes.

Vídeo Batalla de Stalingrado 1

Aquests vídeos han estat força útils per viure l'experiència de la batalla de Stalingrado gràcies al testimoni de les persones que hi van lluitar.

Els vídeos ens porten a l'actual Stalingrado, anomenada Volgogrado, ja que el seu nom es va cambiar durant el procés de desestalinització.

No són vídeos que ens mostrin detalladament els fets de la batalla, però si que ens explica fets tant importants com la fàbrica de tractors de Stalingrado, lloc on es va produir els enfrontaments més durs de la batalla, i el que és més important, que es explicat per els propis veterans de la batalla.

A part d'això, em pogut veure els homenatges que es van fer als defensors de la ciutat, com també els nombrosos museus i monuments a la batalla, increiblement majestuosos, que conviden a visitar aquesta ciutat, que desgraciadament, degut al seu cambi de nom, es poc coneguda internacionalment.

La Batalla de Stalingrad

Antecedents

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica. Va ser un atac per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939.

L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: el primer al nord en direcció a Leningrad; un segon, al centre en direcció a Moscou; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donets i els camps petrolífers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a les planes de Bielorússia i Ucraïna per després ocupar tota la part europea de la Unió Soviètica fins a la línia Arkhànguelsk-Urals-Volga-Àstrakhan, des l'Àrtic fins al Mar Caspi.

Operació Blau

L'estiu del 1942, Hitler va ordenar que es llancés un gran atac al sud d'Ucraïna, a càrrec dels grups d'exèrcits A i B, que tenia com a objectiu creuar el riu Don, entrar al Caucas i aconseguir les reserves dels camps petrolífers que hi havia a la regió. Sota el nom en codi d'operació Blau, va començar el 28 de juny del1942.

Els exèrcits alemanys van creuar el riu Don, ocupant la ciutat de Vorónej el 6 de juliol i Rostov el 23 d'agost.

Uploaded with ImageShack.us

Llavors Hitler va ordenar al grup A, sota comandament del mariscal Wilhem List avançar cap al Caucas, on van ocupar els primers camps petrolífers i al grup B avançar cap a la ciutat de Stalingrad, a la riba del riu Volga.

El 6è exèrcit alemany, comandat pel general Fiedrich Paulus va arribar als afores de la ciutat el 19 d'agost.

La batalla de Stalingrad

El 23 d'agost, més de 1000 avions de la VIII flota aèria de la Luftwaffe, comandada per Wolfram von Richthofen, cosí del Baró Roig, van arrasar la ciutat, delmant a la població civil que havia rebut ordres de no fugir de la ciutat per no entorpir els moviments de l'exèrcit Roig.

Els intents russos de bloquejar l'atac a la ciutat van fracassar i els alemanys es van llançar al centre industrial de la ciutat. Els esperava el 62è exèrcit soviètic, comandat per Vasily Chuikov, que a l'inici de la campanya amb prou feines tenia 40.000 homes enfront dels 270.000 del 6è exèrcit alemany.

Per desgràcia pels alemanys, els bombardejos que havien arrasat la ciutat van resultar contraproduents, ja que els russos van aprofitar cada edifici enrunat per parapetar-se. A Stalingrad, es va lluitar casa per casa i carrer per carrer. La ciutat arrasada, es va convertir en un paradís pels franctiradors que reduïen la mobilitat i obligaven als alemanys a fer una guerra de desgast, Rattenkrieg, com l'anomenaven ja molts soldats, guerra de rates.

Tot i els progressos de les tropes alemanyes, que l'1 de novembre van aconseguir tallar en quatre zones la resistència russa i posar els defensors molt a prop de l'aigua, van patir moltes baixes i van perdre unitats que haurien resultat essencials per ocupar el que quedava del Caucas, cosa que mai es va a dur a terme, ja que Hitler es va obsessionar en ocupar aquesta ciutat. Els soldats del 6è exèrcit ja començaven a anomenar Stalingrad com la ciutat fatídica o el Kessel, la caldera, on les unitats es consumien.

Rattenkrieg

Cap a mitjans de setembre, vuit de les vint divisions del 6. º Exèrcit alemany es trobaven lluitant aferrissadament dins de la ciutat, no obstant això, els soviètics no paraven d'alimentar el front amb reforços de Sibèria i Mongòlia. El general Paulus, malalt de disenteria, era pressionat contínuament perquè informés de la data en què cauria Stalingrad.

En aquest moment, les baixes alemanyes es van disparar, ja que el soldat alemany no estava entrenat per a combatre als carrers, que és la lluita més dura entre totes les formes de combat. Encara Paulus sabia que les baixes soviètiques era almenys el doble que les alemanyes, els seus recursos humans es dissipaven ràpidament ja que només comptava amb una divisió en la reserva.
En aquest camp de batalla, els alemanys estaven sota constant tensió ja que el soldat soviètic s'havia convertit en un mestre del camuflatge i les emboscades eren comuns. La nit no oferia descans a l'alemany, ja que els defensors de la ciutat preferien atacar de nit, neutralitzant el perill dels bombarders alemanys. No obstant això, la nit no era una limitació per als bombarders russos, que passaven sobre la ciutat llançant petites bombes de 400 quilograms.

Finalment, el 6è Exèrcit demanar a la Luftwaffe que mantingués la pressió sobre l'aviació soviètica a la nit, perquè «les tropes no tenen descans».
Si els bombardejos nocturns, les mines antipersones i les emboscades de la infanteria enemiga no eren suficients per mantenir alerta als alemanys a Stalingrad, els franctiradors sí que van aconseguir captar l'atenció dels oficials alemanys. El nombre d'oficials morts per franctiradors també es va disparar i molt aviat es va haver de recórrer a realitzar promocions prematures, a fi de reemplaçar als caiguts.
La neurosi que un soldat podria desenvolupar per estar sotmès constantment al grau de tensió de l'anomenada Rattenkrieg (guerra de rates) no era excusa per abandonar el camp de batalla, ja que tant alemanys com soviètics no reconeixien aquesta condició i la qualificaven de covardia, que usualment era solucionada amb l'execució immediata.
L'artilleria pesada es va tornar inútil en aquest ambient de lluita urbana, ja que a causa de la manca de precisió de la mateixa, no es podia atacar una casa ocupada per l'enemic, perquè les cases veïnes estaven ocupades per tropes amigues.

A diferència dels llocs de comandament alemanys, els llocs de comandament soviètics es trobaven a la ciutat, i, per tant, exposats a ser atacats. En una ocasió, un tanc alemany es va situar a l'entrada del búnquer del comandant d'artilleria del 62 º Exèrcit i aquest, juntament amb el seu personal, va haver de cavar per salvar-se.

Malgrat que la iniciativa, la raó de baixes enemigues per càpita i els millors mitjans tècnics corresponien a les tropes alemanyes, l'exèrcit invasor va tenir grans dificultats en conquerir una ciutat que, en haver estat salvatgement bombardejada, disposava de condicions ideals per a una defensa carrer per carrer. Els atacs combinats d'infanteria i blindats resultaven inútils en el caos de la lluita urbana.

Per desgastar l'oponent, les mesures imposades per Chuikov van ser extremes: es va enviar a milers de soldats sense experiència per apoderar-se de les trinxeres alemanyes amb una carnisseria com a resultat, però només a aquest tremend cost es va aconseguir acabar amb la superioritat tècnica alemanya. Aviat la ciutat es va cobrir d'una atmosfera repulsiva i pútrida. La raó era òbvia: els cadàvers dels dos bàndols es descomponien sota la runa. La pestilència i les malalties aviat es van fer sentir.
Fins i tot en aquest escenari dantesc també es practicava la política antisemita nazi. La Feldgendarmerie (Policia Militar alemanya) havia estat capturant jueus i fent captius a civils que fossin aptes per al treball i es va executar a uns 3.000 civils jueus, entre ells nens, per part dels Sonderkommandos dels Einsatzgruppen i uns 60.000 van ser enviats a Alemanya per a treballs forçats.
Els Sonderkommandos es van retirar de Stalingrad el 15 de setembre, quan ja havien matat a gairebé 4.000 civils.
Sabent que l'hivern s'aproximava, Paulus va decidir accelerar la presa de la ciutat i va preparar una ofensiva que es va executar el 27 de setembre. La principal força alemanya va atacar al nord del Mamaev Kurgan, a prop dels assentaments obrers de les fàbriques octubre Rojoy Barrikady. Els alemanys van observar atònits com els civils que fugien dels assentaments per buscar refugi en les línies alemanyes era derrocats pels seus propis soldats.
Des d'aquí, una divisió escollida de soldats alemanys capturar la «Casa dels especialistes», on es van fer forts i comencessin a disparar contra les llanxes que anaven i venien pel Volga portant soldats. Els canons de 88 mm, els Stukas i l'artilleria alemanya competien en enfonsar les barcasses que portaven soldats de l'altre costat del Volga, el mar Caspi va començar a rebre cadàvers.
Les baixes alemanyes entre el primer i segon dia de combat van sumar 2.500 soldats, contra 6.000 soldats soviètics, per als russos la pèrdua era terrorífica: gairebé 3.000 soldats morien per dia.

Encara que les tropes alemanyes van aconseguir penetrar a la ciutat o el que quedava d'ella, mai es van fer completament amb la totalitat, ja que els molls no van poder ser assolits, i mentre aquests molls estiguessin en mans soviètiques, els reforços i subministraments necessaris per a prosseguir la batalla podrien afluir amb regularitat. Batallons i brigades alemanyes que van intentar arribar als molls van ser pràcticament aniquilades al 50% dels seus efectius.

Per a octubre, els alemanys no havien conquerit la totalitat de la ciutat, però sí que havien ocupat el 80% d'ella. En aquest octubre, els alemanys van capturar les fàbriques de tractors Octubre Roig i de canons Barricady, i les baixes russes es van incrementar a raó de 4.000 soldats diaris.
Els ferits russos s'arrossegaven a la vora del Volga amb l'efímera esperança de poder ser auxiliats, i milers van morir congelats. El fet de creuar el riu no constituïa cap garantia de rebre atenció mèdica, ja que a causa de la manca de recursos, molts soldats eren deixats a la seva sort.
El que els russos no podien notar era que els alemanys estaven a la vora de la seva capacitat ofensiva, de fet, no tenien les suficients forces per conquistar la ciutat, ja que la seva línia de proveïments era insuficient.

Operació Urà

Uploaded with ImageShack.us

Per a octubre, Hitler i els seus comandants van caure en el compte de que no podrien prendre la ciutat a la tardor. L'hivern s'aproximava, per tant es van fer tots els arranjaments per passar-hi el més cru dels hiverns, en record del terrible hivern anterior. Per a fins d'octubre es van deixar sentir les malalties en el soldat alemany: paratifoidea, tifus, disenteria, van començar a fer estralls.
A finals d'octubre els alemanys es van assabentar per mitjà de presoners que els russos preparaven una gegantesca contraofensiva. Ells mateixos havien notat els moviments en els seus flancs.

Per protegir-se, Paulus havia aixecat una barrera en el seu flanc esquerre per prevenir els atacs procedents pel nord, servint-se de les unitats romaneses, italianes i hongareses.
En efecte, l'alt comandament soviètic, alertat per l'Orquestra Roja, la xarxa d'espies russos a l'estat major alemany, es va assabentar de la debilitat dels flancs de l'exèrcit enemic, format per soldats inexperts romanesos, italians i hongaresos i equipats amb canons francesos sense recanvis i amb només dos obusos cada un, i va preparar una gran ofensiva dirigida contra aquests aquests flancs nord i sud, s'estaven acumulant prop de 1.700.000 homes, és a dir, prop de 200 divisions, la majoria siberianes, a més de carros de combat i canons procedents de Moscou i els Urals.

El pla consistia en una maniobra de pinça per voltar, copar i embutxacar al 6é Exèrcit sencer, irrompent en la rereguarda alemanya pels dos flancs nord i sud, atacant allà on les forces de l'Eix fossin més febles. Si bé en un primer moment Stalin es negava a desviar recursos del propi combat urbà, va veure en aquests plans la millor oportunitat de canviar el front sud, i de revertir tota la situació de Stalingrad, per la qual cosa va recolzar la idea del cèrcol, encara que això signifiqués reduir la quota de municions del 62 º exèrcit vermell que defensava per si sol la ciutat. La idea d'envoltar a un exèrcit alemany en aquestes condicions eren en tot agosarada, però no hi havia una altra possibilitat viable després dels constants errors en les ofensives soviètiques de començament del 42.
Va arribar l'hivern amb les seves nevades i la ciutat va quedar sumida en un mantell blanc amb temperatures que rondaven els -18 º C. Els combats de carrer van cessar gairebé per complet durant la nit.
De nit, els grups enfrontats feien senyals de treva temporals amb banderes que apuntaven en els orificis de les ruïnes. I es permetia tàcitament retirar alguns caiguts a la terra de ningú, a més es va realitzar un intercanvi no oficial de proveïments entre petits grups d'ambdós bàndols, realitzat molt d'amagat en treves concertades espontàniament. De ser sorpresos per l'oficialitat, l'execució era immediata per confraternitzar amb l'enemic. De dia, la lluita es reprenia.

El 19 de novembre de 1942, els 3.500 canons russos van començar a picar despietadament les línies enemigues més febles entre Serafimovih i Klestkaya, aquestes eren les formacions romaneses que es trobaven escasses de material antitanc, entre la neu i la boira somorta del paisatge. Al so de trompetes, els obusos i Katiushas es van deixar caure en el sector romanès. Després d'una hora de martelleig, els batallons de fusellers avançar sobre les files de romanesos i italians.

Uploaded with ImageShack.us

Els romanesos del II i IV cossos van poder contenir bravament les primeres onades d'atacants i després van ser arrasats per carros de combat T-34 cap al migdia. Quan els fortins van ser demolits, els romanesos van a córrer per la plana blanca, sent perseguits per les onades siberianes. Si bé hi va haver alguns intents de respondre a l'atac, els comandants del 6 ° Exèrcit no van prendre seriosament l'atac fins que va ser molt tard, fins i tot els combats a la mateixa ciutat de Stalingrad no es van aturar durant diversos dies una vegada començat l'atac rus. Els Stukas van acudir al lloc del desastre i ja no es va poder fer, llevat metrallar als fusellers russos.

Tot i que l'atac del sud va ser per molts factors més feble, aquest sector va ser també atacat amb èxit i les columnes de la trampa avançar sense grans revessos, llevat contraatacs aïllats que amb prou feines van produir momentànies detencions.L'objectiu on convergien les tenalles del parany era el petit poble de Kalach i el seu pont, on els alemanys no posseïen una força per enfrontar l'amenaça i on quedaven exposats els seus tallers i dipòsits de subministraments. El desastre era total, el VI Exèrcit de Paulus va quedar tancat en Stalingrad amb uns 250.000 homes i sense subministraments majors.

Der Kessel

L'OKW alemany va ordenar retirar el gruix del 6 ° Exèrcit des Stalingrad pel sud-oest cap al Don, i així evitar el tancament. Aquest projecte encara podria executar ja que havia bretxes importants que encara no estaven tancades, però Hitler es va negar a acceptar semblant solució i va exigir a Paulus i els seus homes mantenir-se en la ciutat conquerida mitjançant una contraordre directa, i van haver de tornar-se en una penosa retirada les avantguardes enviades en direcció sud-oest.
Hitler considerava que la situació no estava encara perduda i podria repetir la situació produïda al febrer d'aquest mateix any a la Borsa de Demyansk, on una gran massa de soldats alemanys van poder resistir un llarg setge soviètic mitjançant un pont aeri. Aquesta idea va arribar a oïdes del cap màxim de la Luftwaffe, Hermann Goering, que sense consultar als seus assessors tècnics prometre a Hitler que els seus avions podrien realitzar un vast abastament des de l'aire. La promesa de Goering exasperar el general d'aviació Von Richtofen ja que el temps ennuvolat amb tempestes de neu impediria volar als avions de forma sostinguda i fins i tot faria impossible tan sols que s'enlairin.
Les tenalles soviètiques es van tancar en menys de 4 dies de lluita. El 24 de novembre ja era impossible escapolir-se de Stalingrad.
La Divisió 94 º al comandament del general Walther von Seydlitz-Kurzbach, en veure que Paulus no tenia iniciativa va ordenar a la seva tropa evacuar el seu sector i forçar el bloqueig, esperava que les altres divisions li seguissin en la seva retirada no autoritzada. Tot just va deixar la seva posició, li va caure sobre el 62 º Exèrcit Soviètic i molts dels seus batallons van ser aniquilats sense contemplacions, no hi va haver presoners.
Goering, de manera irresponsable, davant els informes advertint l'impossible de la missió-que va rebre i va ignorar-, va prometre proveir el Kessel amb 500 tones diàries de pertrets, però amb prou feines els avions van aconseguir portar 130 tones en tres dies d'operacions a horitzó ras i enmig de tempestes de neu. Això causava que els vols no fossin realment permanents (com havia de correspondre a un eficaç pont aeri) sinó que per causa del mal clima durant diversos dies les avions no podien enlairar de les seves bases, o simplement s'enlairaven però no podien aterrar a Stalingrad.
Per augmentar els mals, els soviètics van atacar de manera audaç la principal base aèria de subministraments, l'aeròdrom de Pitomnik, arribant a col.lapsar les bases de reaprovisionament i accentuant l'escassetat d'avions de càrrega per a les operacions del pont aeri.
Sumat a les inclemències climatològiques perjudicials per als alemanys, els soviètics llançaven bengales des de posicions recent preses per fer creure als avions d'abastament que en aquest emplaçament encara quedaven soldats fidels al Reich que demanaven subministraments. Les provisions queien en mans soviètiques.
Hitler, obsessionat, va dir a Von Richtofen: «Si Paulus surt de Stalingrad, mai tornarem a prendre la plaça».

A principis de desembre, van sorgir les primeres baixes per inanició. Malgrat tot, els alemanys van tractar de conservar la disciplina i l'organització va funcionar regularment.
Stalingrad es va convertir en un calder (Der Kessel) on, sense aigua ni aliments suficients, atacats per les epidèmies i enmig del pútrid olor de descomposició, els alemanys es van afanyar a patir un llarg setge enmig de les grans penúries. Hitler va nomenar a Paulus Mariscal de Camp, ja que cap mariscal s'havia rendit en la història militar alemanya i esperava que Paulus es suïcidés abans de caure presoner dels soviètics. Però els informes de les penúries que suportaven els soldats i que el mateix Paulus va observar en revisar les tropes del front, el tranquil·litzaven en pensar que s'havia donat tot en la lluita i el eximia personalment de les obligacions amb aquest «cap» que dirigia l' país, de fet, privadament Paulus va informar els altres generals (com Arthur Schmidt, Seydlitz, Jaenecke, i Strecker) que ell no se suïcidaria i els altres oficials estaven prohibits de fer-ho per seguir la sort dels seus soldats.
D'aquesta manera, uns 250.000 soldats van quedar atrapats en una bossa amb l'ordre, per part de Hitler, si no retrocedir ni rendir-se. Tot i que Göring, mariscal de l'aire i cap suprem de la Luftwaffe, va prometre abastir a les tropes des de l'aire, l'arribada de recursos a les tropes alemanyes va ser gairebé impossible i tot just es van realitzar alguns vols.
Els alemanys van poder utilitzar l'aeròdrom de Pitomnik però aquest es trobava subjecte a continus atacs soviètics, els Junkers Ju 52 van arribar amb proveïments i immediatament partien de tornada evacuant ferits, tot i així els pocs avions no donaven l'abast i els afortunats que podien pujar escapaven de l'infern , els ferits penjaven de les portes i alguns desesperats s'aventuraven a volar agafant a les ales, on cap va aconseguir sobreviure. Després de la caiguda de Pitomnik el 16 de gener només quedava l'improvisat aeròdrom de Gumrak, més petit i en pitjors condicions que el de Pitomnik, però Gumrak també va caure en mans soviètiques el 23 de gener. A partir d'aquest dia les famolenques tropes alemanyes només van poder rebre provisions mitjançant caixes llançades en paracaigudes per la Luftwaffe, la qual cosa no assegurava que la càrrega arribés a destí: soldats soviètics de vegades es quedaven amb les provisions, aquestes queien al riu Volga, o simplement les tropes alemanyes estaven molt esgotades i famolenques per buscar aquests subministraments entre les ruïnes de la ciutat.

Ofensiva del grup dels exèrcits del Don

Al desembre, els soldats alemanys tancats van tenir una lleu esperança: Erich von Manstein venia en el seu auxili. Manstein, que acabava d'assumir el comandament del Grup d'Exèrcits Don, va planejar l'Operació Tempesta d'Hivern, que incloïa dues àmplies operacions amb un punt de partida diferent. Una vindria de Chira i l'altra de Kotelnikov, a 160 km de Stalingrad.
Encara per als generals més incrèduls del règim nazi, el fet que Hitler abandonés al 6 ° Exèrcit era una cosa impensable, per la qual cosa sentien esperances d'un possible rescat. D'aquesta manera la Wehrmacht s'assegurava de fer tot el possible per rescatar aquest exèrcit tancat lluny d'Alemanya.

L'ofensiva va començar el 12 de desembre i el dia 16, però quan estaven a uns 50 km, va ser detinguda pel segon exèrcit de la Guàrdia, que va destruir la principal força d'atac nazi, composta per més de 400 tancs. La detenció va significar que els soviètics li ataquessin amb tot i ho fan retrocedir 200 km. L'atac, que va ser portat a terme per la sisena divisió blindada, de manera implacable al començament, es va veure amenaçat per un altre contraatac rus en la rereguarda, per la qual cosa es va decidir retrocedir de manera definitiva.

Per empitjorar les coses l'aeròdrom de Tsasinskaia, el principal dels Dj-52 per reaprovisionament, va caure en poder rus. Els repetits intents ulteriors de trencar la bossa de l'exterior (Von Manstein) van ser tots igualment infructuosos.

La rendició de Von Paulus

Es va imposar un rigorós racionament per intentar passar l'hivern. Paulus, qui era admirador incondicional de Hitler, es va adonar que per al Führer al 6 ° Exèrcit, o el que quedés d'ell, era poc menys que una peça sacrificable en el joc de la guerra. La vida dels soldats no tenia la menor importància per a ell.
El 25 de desembre, en el Kessel, van morir 1.280 soldats de fred i fam. Per a l'any nou, els russos van muntar una sèrie de cuines i van realitzar festes a la riba sud del Volga amb el doble objectiu de celebrar l'any i mortificar als alemanys tancats.

El 8 de gener els soviètics van realitzar un estrenyiment del perímetre i van capturar l'únic aeròdrom que servia de connexió amb el món exterior, Pitomnik: els alemanys van haver de reconstruir el de Gumrak greument danyat per ells mateixos per poder seguir rebent notícies.

El 9 de gener es van presentar dos oficials de l'Exèrcit Roig en la línia occidental del front alemany amb un ultimàtum de la Stavka per Paulus. Si aquest ultimàtum no s'acceptava, els soviètics llançarien una ofensiva final contra el Kessel al dia següent. L'ultimàtum va ser rebutjat. Les penúries es van multiplicar en el 6 ° Exèrcit Alemany, les epidèmies delmaven els soldats, la disciplina ja no existia i la fam era tan atroç que els alemanys van sacrificar cavalls, gossos i rates per poder alimentar-se. Cal destacar que fins i tot en aquestes penoses condicions, la resistència del 6 ° Exèrcit continuava, ja que les línies del front es retiraven combatent i infligint baixes als russos que executaven el pla anell per acabar amb els alemanys.

El 28 de gener Paulus va traslladar la caserna general cap als soterranis del Univermag i allí es van amuntegar uns 3.000 ferits de diversa consideració, malalts de tifus, paratifoidea i disenteria. Els casos greus o que requerien cirurgia prolongada eren col·locats fora perquè morissin de fred.
Un avís li va arribar el 30 de gener de part de Hitler a Paulus: li suggeria que es suïcidés ja que li havia nomenat Mariscal de Camp i sota les ordres de Hitler cap Mariscal es podria lliurar viu l'enemic. Un tanc rus es va acostar al quarter general de Paulus, en el qual venia un intèrpret que havia estat enviat per Paulus, el major Behr.

El 31 de gener per el matí, Paulus es rendia amb prop de 90.000 soldats, les restes d'un exèrcit de 250.000 homes. Només van tornar a Alemanya 5.000 supervivents. Es va convertir en el primer mariscal de capitular en la història alemanya, desobeint així a Hitler, tenallat per les tropes soviètiques, la manca d'aliments i el fred polar de l'estepa russa, per al qual les seves tropes no tenien material suficient en un gest sense precedents en la Wehrmacht. El 2 de febrer es va rendir l'últim grup de soldats alemanys en la runa de la fàbrica de tractors Octubre Roig i és la data en la qual va acabar oficialment la batalla.

Conseqüencies

Oficialment 91.000 van ser els presoners de la batalla final de la Ciutat de Stalingrad, d'aquests molt pocs estaven vius per al començament de la primavera (només 5.000-6.000 alemanys van sobreviure fins a la fi de la guerra) a causa de epidèmies de disenteria i de tifus entre els presoners.
Les conseqüències d'aquesta catàstrofe van ser immenses i de gran abast. Per primera vegada, Alemanya perdia la iniciativa de la guerra i havia de col·locar a la defensiva. De fet la Wehrmacht no tenia ja dels elements logístics necessaris per avançar més cap a l'est i les ribes del Volga van ser precisament el punt més oriental aconseguit per tropes alemanyes a Europa. Després d'aquesta batalla la Unió Soviètica va sorgir engrandida i amb la iniciativa de la guerra que la assolava a les mans dels seus líders.
A més, el comandant de la Luftwaffe, Hermann Göring, va caure en desgràcia davant Hitler perdent crèdit entre l'elit del règim nazi així com prestigi entre els militars, en no poder complir l'ordre de proveir per aire a les forces alemanyes voltades, com havia promès .

El III Reich va perdre tot el 6 ° Exèrcit i part del 4 º Exèrcit Panzer, i incomptables recursos materials que no es van poder reemplaçar amb la mateixa facilitat amb què la URSS podia amb les seves pròpies baixes (encara més terribles fins i tot que les alemanyes). De fet, entre morts, ferits i presoners la Wehrmacht havia perdut més de 300.000 combatents, molts d'ells experimentats, que serien molt difícils de reemplaçar en poc temps
Els soviètics, a part de rebre una ciutat pràcticament destrossada, havien patit un milió de morts civils i més de 1.000.000 de baixes militars. D'aquests, uns 13.000 havien mort executats pels seus propis compatriotes, acusats de covardia, deserció, col·laboracionisme, etc. Cal destacar que no va ser fins a la caiguda de l'URSS que els historiadors russos van poder discutir obertament les xifres de baixes de la batalla, que si bé mai seran exactes (a causa de l'absència de registres fiables i la proliferació de fosses comunes no comptabilitzades), de fer càlculs reals el més probable és que el cost de vides de tota manera sigui increïblement alt i sobrepassi els dos milions d'individus.

Segons el càlcul més alt, si s'inclouen a totes les forces que van barallar en el Volga, van morir o van ser ferits 850.000 soldats de l'Eix i més de 1.000.000 de soldats soviètics (incloent presoners morts en captivitat i ferits morts després de ser evacuats) i prop de 2.000.000 de civils russos van trobar la seva fi (incloent refugiats i gents que vivien en pobles i ciutats on també es va combatre). El nombre total de morts va ser de fins a 2 milions.

El triomf d'aquesta batalla va transcendir els límits de la Unió Soviètica i va inspirar a tots els aliats, incentivant la resistència a tot arreu. El rei Jordi VI d'Anglaterra li va regalar a la ciutat una espasa forjada especialment en el seu honor, i fins al poeta xilè Pablo Neruda va escriure el poema «Cant d'amor a Stalingrado", recitat per primera vegada el 30 de setembre de 1942 i el poema «Nou cant d'amor a Stalingrado" en 1.943,10 celebrant la victòria, la qual cosa va transformar aquesta lluita en un símbol i en un punt d'inflexió per a tota la guerra.

La ciutat de Stalingrad.

La ciutat de Stalingrad, anomenada així des de l’any 1925, abans anomenada Tsaritsyn, era un ciutat molt important per la U.R.S.S, ja que era un centre industrial molt important, com també un gran centre de transport fluvial i transport de ferrocarril, sobretot cap a Moscou. A més era un punt de control de les zones petrolieres del Caucas, molt importants per mantenir l’armamentística soviètica.

Era una ciutat emblemàtica, era la ciutat de Stalin, ja que va ser reconquerida per ell durant la Guerra Civil Russa ( 1917-1923). Per això em d’entendre que va ser el focus de la batalla més sagnant de tota la història, era una ciutat i un punt de control molt important per els dos bàndols, i una disputa entre Hitler i Stalin.

És hora d’explicar la batalla!

Benvinguts/Добро пожаловать!

Benvinguts al nostre bloc!

L'objectiu del nostre treball es recopilar tota la informació possible sobre la batalla de Stalingrad, mitjançant fonts textuals o també imatges o vídeos que il·lustrin amb una mica més de precisió la gran batalla.

No tot es centrarà amb la pròpia batalla i els seus fets cronològics, sinó també ens centrarem en tàctiques militars, en personatges importants i altres detalls.

Tot i la nostre nul·la experiència amb el blocs, o quasi bé nul·la, esperem que el plantejament i la navegació per el nostre humil bloc sigui prou correcte i fàcil per qualsevol usuari.

Ni un pas enrere!